Per aquest motiu, i per provar coses noves, he instal·lat Ubuntu Jaunty. Torno a Gnome després de molts anys i me’n vaig a Ubuntu per primera vegada. Les sensacions, per ara, són excel·lents… Usar una Debian Sid no és trivial, però a l’Ubuntu Jaunty no li manca gaire per a ser-ho. En tot cas és molt més “fàcil” que Windows. Tremola Gates…

De moment, doncs, aquest blog romandrà en standby…

Després, un cop a casa he connectat el clauer al PC. Es tracta d’un llapis de memòria de 128MB amb una partició FAT16 de 42MB (on hi ha la documentació i el programari), una partició de tipus desconegut de poc més d’1MB que conté les claus i un espai lliure (sense cap partició i per tant inútil) de 86MB.

El document que m’han donat diu que les instruccions per a usar el clauer són:

1. Introduir el clauer idCAT al port USB de l’equip.
2. Instal·lar el programari adient al meu sistema operatiu (de la carpeta programari del clauer).
3. Canviar la paraula de pas actual (k276cy72) per una de nova

Com instal·lar el programari del clauer idCAT a Debian Sid?

Sense ser molt complicat, tampoc és trivial i seguint les intruccions al peu de la lletra pot ser que no ens funcioni. De fet a mi no m’ha funcionat. Així que aniré repassant els passos indicats fent els aclariments oportuns per tal que tot funcioni…

1) Copiar el programari al directori /tmp

No hi ha gran cosa a dir. Simplement que, al clauer que m’han donat, la versió del programari per GNU/Linux és la 1.0, mentre que a la web pot descarregar-se la 3.0. Així doncs he descarregat el fitxer ClauerLinux-3.0.tar.gz i l’he col·locat a /tmp tal com em demanaven.

2) Obrir una consola, esdevenir root i situar-se a /tmp

$su
contrasenya:

#cd /tmp

3) Desempaquetar i compilar el programa

#tar zxvf ClauerLinux-?.?.tar.gz
#cd ClauerLinux*
#./configure

Per tal que funcionin aquests passos hem de tenir instal·lats els paquets tar, gzip, g++ i la llibreria de desenvolupament de SSL que en Debian s’anomena libssl-dev i no openssl-devel com suggereixen les intruccions adjuntes al clauer (que és el nom del paquet per a les distribucions que usen RPM en lloc de DEB)

#make
#make install
#/etc/init.d/clos start

Això provocarà el següent error: /usr/local/sbin/clos: error while loading shared libraries: libCRYPTOWrap.so.0: cannot open shared object file: No such file or directory. Per sol·lucionar-lo:

#export LD_LIBRARY_PATH=$LD_LIBRARY_PATH:/usr/local/lib/
#/etc/init.d/clos start

4) Instal·lar el certificat al Firefox (o en el nostre cas Iceweasel)

Per tal que funcioni aquest pas, perquè sinó rebrem un error del navegador dient que no pot carregar el mòdul cal que tinguem instal·lats els paquets libcrypto++8 i libcrypto++-dev

#exit
$firefox-install-pkcs11.sh

Això obrirà el navegador i veurem un quadre de diàleg on se’ns demana si volem carregar un mòdul. Acceptem i tot hauria d’anar bé (repeteixo: si tenim libcrypto++8). Tanquem el navegador.

5) Canviar la contrasenya del clauer

$ clpasswd
Clauer’s password:
New Clauer’s password:
New password (confirmation):

I llestos! Per provar el certificat he mirat d’obtenir un informe de vida laboral des de la web de la Seguretat Social i ha funcionat correctament!

Gràcies a la web Nucl3ar.net Blog d’on he obtingut la informació necessària per a solucionar el problema plantejat al pas 3 a l’inicar el dimoni clos.

Evidentment caldrà un periode d’adaptació a l’entorn (sobretot el nou navegador de fitxers: Dolphin, que té detalls que prometen molt!) i a cercar les opcions de configuració de tots els elements.

Per cert, tot i que el meu ordinador no té cap virgueria de targeta gràfica, els transparències i els efectes de moviment de les finestres funcionen bé i amb suavitat. La veritat és que el KDE 4 fa goig. Quan estigui més rodat (i completament en català) serà una meravella.

Deixo unes captures del procés d’actualització i el resultat final:

Durant l'actualització se'ns recomana aturar el KDE 3.5 i continuar amb l'actualització em mode text

Quan s'acaba el safe-upgrade, engeguem KDE de nou i... sorpresa! Encara tenim KDE 3.5! Cal que fem un dist-upgrade per instal·lar els nous paquets...

Després de quatre personalitzacions, aquest és l'aspecte de KDE 4.2 amb Oxygen (el tema per defecte)

Amb els scripts adequats no és que sigui una gran feinada però, és clar, sempre va millor el plug’n'play o, en aquest cas, el plug’n'browse

El problema és que el nou K Network Manager no gestiona les interfícies que troba configurades al fitxer /etc/network/interfaces. La solució? Eliminar o comentar les referències a totes les interfícies en aquest fitxer (excepte la interfície de loopback, que ja ens convé que estigui configurada en temps d’arrencada).

Una altra solució pot ser instal·lar WiCD, que diuen que va molt millor que el K Network Manager (tot i que jo, cada vegada que l’he provat, no n’he quedat convençut…)

# man ls | grep ls | head -n 1
ls – list directory contents

Si ens interessa veure les pàgines en espanyol, podem configurar els locales per al nostre usuari amb aquest idioma. Haurem de tenir instal·lats els paquets locales, manpages-es i manpages-es-extra.

Podem veure quins locales tenim disponibles si consultem el fitxer /etc/locale.gen:

# cat /etc/locale.gen
ca_ES.UTF-8 UTF-8

I, encara que en aquest cas resulta obvi, el locale per defecte del sistema es troba indicat a /etc/default/locale:

# cat /etc/default/locale
LANG=ca_ES.UTF-8

Si volem generar nous locales, pot fer-se de forma manual (editant el fitxer /etc/locale.gen i executant locale-gen), però crec que és molt més còmode i segur fer servir dpkg-reconfigure.

#dpkg-reconfigure locales

A banda del català, marcarem els locales de l’espanyol d’Espanya (es_ES):

[*] es_ES ISO-8859-1
[*] es_ES.UTF-8 UTF-8
[*] es_ES@euro ISO-8859-15

i escollirem per defecte el quin vulguem (jo hi he deixat el ca_ES.UTF-8 que ja tenia). De fet n’hi hauria prou triant-ne un dels espanyols per tenir els manuals en aquest idioma. Però deixem-ho així i anem a veure com ho ha de fer cada usuari per a configurar l’idioma dels seus manuals.

Important! Si en fer el dpkg-reconfigure veieu que no genera els locales automàticament (no ho farà, per exemple, si teniu el paquet locales-all instal·lat) haureu d’executar:

# locale-gen

A partir d’aquí les configuracions ja no les hem de fer com a root sinó com un usuari del sistema.

Com és lògic, cada usuari, si no ho canvia tindrà predeterminat el locale per defecte del sistema.

$ locale
LANG=ca_ES.UTF-8
LC_CTYPE=”ca_ES.UTF-8″
LC_NUMERIC=”ca_ES.UTF-8″
LC_TIME=”ca_ES.UTF-8″
LC_COLLATE=”ca_ES.UTF-8″
LC_MONETARY=”ca_ES.UTF-8″
LC_MESSAGES=”ca_ES.UTF-8″
LC_PAPER=”ca_ES.UTF-8″
LC_NAME=”ca_ES.UTF-8″
LC_ADDRESS=”ca_ES.UTF-8″
LC_TELEPHONE=”ca_ES.UTF-8″
LC_MEASUREMENT=”ca_ES.UTF-8″
LC_IDENTIFICATION=”ca_ES.UTF-8″
LC_ALL=

Trobareu més informació sobre aquestes variables aquí o aquí. El que hem de saber és que la variable LC_ALL sobreescriu el valor de totes les altres i que la variable que defineix l’idioma dels manuals és LC_MESSAGES.

En resum, si volem aplicar el locale es_ES ISO 8859-1 farem:

export LC_MESSAGES=es_ES

Si volem aplicar el locale es_ES.UTF-8 UTF-8 farem:

export LC_MESSAGES=es_ES.UTF-8

I si volem aplicar el locale es_ES@euro ISO-8859-15 farem:

export LC_MESSAGES=es_ES@euro

Aleshores, comprovem el valor de les variables:

$ locale
LANG=ca_ES.UTF-8
LC_CTYPE=”ca_ES.UTF-8″
LC_NUMERIC=”ca_ES.UTF-8″
LC_TIME=”ca_ES.UTF-8″
LC_COLLATE=”ca_ES.UTF-8″
LC_MONETARY=”ca_ES.UTF-8″
LC_MESSAGES=es_ES.UTF-8
LC_PAPER=”ca_ES.UTF-8″
LC_NAME=”ca_ES.UTF-8″
LC_ADDRESS=”ca_ES.UTF-8″
LC_TELEPHONE=”ca_ES.UTF-8″
LC_MEASUREMENT=”ca_ES.UTF-8″
LC_IDENTIFICATION=”ca_ES.UTF-8″
LC_ALL=

I que, efectivament el manual aparegui en castellà:

$ man ls | grep ls | head -n 1
ls, dir, vdir – listan los contenidos de directorios

Per descomptat, si l’usuari vol que aquests canvis siguin permanents haurà de modificar el valor de la variable en el seu fitxer ~/.bashrc

echo “export LC_MESSAGES=es_ES.UTF-8″ >> ~/.bashrc

Si fem servir kdm (K Display Manager)…

Les versions actuals de kdm ja no usen un fitxer anomenat Xservers (antigament situat al directori de configuració del kdm) per a controlar quins servidors locals cal engegar. Aquesta configuració, molt més senzilla, pot fer-se des del propi fitxer kdmrc (normalment a /etc/kde3/kdm/kdmrc)

[General]
ConfigVersion=2.3
ConsoleTTYs=tty1,tty2,tty3,tty4,tty5,tty6
PidFile=/var/run/kdm.pid
ReserveServers=:1,:2,:3
ServerVTs=-7
StaticServers=:0

Les tres últimes línies són les que ens interessen. StaticServers és la que indica quants (i quins) servidors gràfics s’engegaran per defecte. ServerVTs indica en quins terminals s’engegaran aquests servidors (el guió “-” evita que s’utilitzi vt7 si ja està ocupat. En aquest cas s’utilitzaria el primer que estigués lliure). Finalment ReserveServers indica quins terminals gràfics estan a la reserva o, el que és el mateix, quins podem engegar posteriorment (però que no s’engegaran de forma automàtica). Així doncs, si per defecte volem dos servidors gràfics als terminals vt7 i vt8 modificarem el fitxer així:

[General]
ConfigVersion=2.3
ConsoleTTYs=tty1,tty2,tty3,tty4,tty5,tty6
PidFile=/var/run/kdm.pid
ReserveServers=:2,:3
ServerVTs=-7,-8
StaticServers=:0,:1

Si fem servir gdm (GNOME Display Manager)…

Encara és més fàcil. Només cal editar /etc/gdm/gdm.conf i modificar la secció [servers]:

[servers]
0=Standard vt7
1=Standard vt8

Amb això, haurem definit dos servidors gràfics als terminals vt7 i vt8.

Si fem servir xdm (X Display Manager)…

xdm sí que utilitza el fitxers Xservers, com les versions velles de kdm i gdm, per tant, si volem iniciar dos servidors gràfics a vt7 i vt8 caldrà que editem /etc/X11/xdm/Xservers i el configurem així:

:0 local /usr/bin/X :0 vt7 -nolisten tcp
:1 local /usr/bin/X :1 vt8 -nolisten tcp

llengot:~# kcalc
kcalc: cannot connect to X server

Això ho podem arreglar donant permís a l’usuari root perquè utilitzi el servidor X de l’usuari que ha iniciat la sessió. L’usuari haurà d’executar:

xhost +local:

I d’aquesta manera s’indica que els usuaris locals tenen permís per usar aquest servidor X. Després, root haurà d’instanciar la seva variable DISPLAY fent:

export DISPLAY=:0.0

I immediatament ja podrà llançar comandes que obrin programes gràfics des de la consola (només durant la sessió actual, és clar).

En el cas dels llapis de memòria, discs usb, memòries flash i altres dispositius de memòria USB es pot solucionar facilment gràcies a les carpetes compartides entre host i guest.

Primer cal instal·lar les Guest Additions, i això és tan fàcil com descarregar la ISO del CD (que ja ho fa sol el VBox si indiquem “Instal·la les Guest Additions…” al menú Dispositius), muntar-lo i executar l’script VBoxLinuxAdditions.run que hi ha.

Les Guest Additions s’apliquen com un mòdul del kernel (dos, de fet) i per tant cal que tinguem instal·lat al sistema el paquet de capçaleres del nostre kernel.

aptitude install linux-headers-`uname -r`

`uname -r` (les cometes són accents oberts `, no cometes simples ‘ ) retornarà la versió actual del kernel i per tant la instrucció anterior ja instal·larà les capçaleres adequades. Després, l’script recomana reiniciar el sistema…

Quan ja tenim les Guest Additions funcionant (el primer que notarem serà que la màquina virtual ja no captura el ratolí) compartim la (o les) carpeta de la màquina host on muntem els dispositius USB. En el meu cas /media/disk.

A la imatge veiem com es comparteix la carpeta /media/disk del host i se l’anomena, simplement, usb. (Evidentment, podem donar-li el nom que vulguem)

Per acabar, només cal que configurem el fitxer /etc/fstab de la màquina virtual per tal que munti aquesta carpeta on vulguem. Per exemple:

mkdir /media/usb

echo -e “usb\t /media/usb\t vboxfs\t defaults\t 0\t 0\n” >> /etc/fstab

on usb és el nom de la carpeta compartida, /media/usb el punt de muntatge que hem triat per a la màquina virtual i vboxfs és el mòdul de VirtualBox que s’encarrega de gestionar les lectures/escriptures a la carpeta compartida.

Quan hem fet això, n’hi ha prou executant:

mount usb

per muntar l’usb a la màquina virtual. La resta de vegades, si quan iniciem la màquina virtual ja tenim l’USB connectat i muntat a la màquina host, no farà falta perquè l’opcio defaults de l’fstab ja inclou el muntatge automàtic.